Article: Relacions Intergeneracionals
Relacions Intergeneracionals
Les activitats intergeneracionals es basen en la interacció i l’intercanvi d’habilitats, coneixements i experiències entre les persones grans i joves. A través d’aquesta relació es visibilitza el potencial de les persones grans, es promou l’envelliment actiu i es fomenta la solidaritat entre les persones de diferents generacions.
D’una banda, els beneficis de dur a terme activitats intergeracionals per les persones grans són:
- Millora de l’autoestima i l’estat d’ànim
- Augmenta l’energia i l’activitat en la vida quotidiana
- Disminueix el sentiment de soledat
- Treballen la reminiscència i recuperen el rol de cuidadors
- Augmenta la integració en la comunitat
- Mantenen l’aprenentatge ampliant coneixements gràcies al intercanvi d’idees, coneixements, etc.
D’una altra banda, els beneficis pels joves són:
- Canvis en la percepció de les persones grans
- Ampliació de les xarxes de recolzament i així, no es limiten a persones de la mateixa generació
- Coneixement sobre els temes que afecten i preocupen a les persones grans
- Augmenta la responsabilitat social, la empatia i la autoestima
- Incrementen els valors i el sentiment de competència i autoeficàcia
- Aprenentatge continu i intercanvi de idees i coneixements
Les relacions entre menors d’edat i persones grans aporten grans beneficis i tenen efecte sobre l’educació dels infants, ja que, transmeten valors, tradicions culturals i es basen en models d’aprenentatge positius. A més, s’incrementa la cooperació i el desenvolupament personal tant dels joves com de les persones grans.
Per aquest motiu, s’ha desenvolupat un programa de relacions intergeneracionals amb alumnes de l’institut Les Vinyes de Cubelles. Aquest va contactar amb la residència a l’octubre de 2020 presentant-nos la proposta de realitzar trobades telemàtiques entre els joves de 3r d’ESO i els residents, des del centre van acceptaragraïts la incitativa. Durant el mes de març del 2021 la Terapeuta Ocupacional i el coordinador del servei comunitari de l’institut vam començar a organitzar les trobades intergeneracionals i, finalment, el 24 de març a les 16h es va iniciar la primera sessió. Disposàvem de 15 residents voluntaris per a participar i 37 alumnes, els alumnes es van dividir en grups de 2 o 3 membres. La durada de les videotrucades, per la plataforma “Meet”, era d’1h a la setmana, 30 min un grup i 30 min un altre grup i alhora es connectaven fins a 6 grups diferents des de 6 dispositius entre ordinadors i smartphones, per tant, anaven rotant tant residents com alumnes. D’aquesta manera,podien relacionar-se amb diferents persones i, així, poder enriquir-se de les experiències compartides el màxim possible. En total es van dur a terme 7 trobades intergeneracionals. La Terapeuta Ocupacional s’encarregava de preparar els dispositius i estava present a la sala on es situaven els residents per qualsevol dificultat auditiva o comprensiva, problema tècnic i/o acompanyament durant les videotrucades. Els alumnes amb ordinador propi es connectaven des de els seus respectius domicilis i el coordinador de l’institut també es trobava a disposició per qualsevol ajuda tècnica o d’organització.
Durant les primeres videotrucades la actitud d’alguns alumnes era tímida, ja que, era el primer cop que realitzaven aquest tipus de trobades, però a mesura que anaven passat les setmanes es podia observar com els nois i noies cada cop se sentien més còmodes parlant per una pantalla amb els residents.Compartien moments de riures, altres emocionants i moltes històries de la infància de les persones grans que feien reflexionar als més joves sobre les dificultats de créixer durant la post-guerra en comparació amb l’estil de vida que tenim actualment.
Els temes dels quals es parlaven durant les videotrucades els preparaven el professor del institut conjuntament amb els alumnes i variava des de la situació actual a la residència referent a la pandèmia, reminiscència de la infància dels residents, preguntes sobre les activitats i quefers al centre, fins converses sobre els oficis i la família dels avis. Tot i que, els residents també preguntaven als joves, com per exemple, sobre els estudis, si tenen parella o no, l’edat, aficions, etc.
Alguns dies els nois i noies quan acabava la mitja hora de trucada que els hi pertocava es connectaven a altres videotrucades dels companys per seguir compartint experiències i, de igual forma, alguns els residents també s’apropaven al ordinador en qüestió i des dels voltants participaven en la conversa.
El feedback per part de les persones grans ha sigut molt gratificant, en general, els i ha agradat molt haver participat. Alguns dels comentaris que anaven fent són “que guapos son! Se parecen a mis nietos!”, “Me han preguntadomuchascosas, estoymuy contenta, los niños dan alegria”, “Es tan bonito poder hablar con ellos, me emociono…”. Per part dels nois i noies el feedback també ha sigut molt positiu, segons el coordinador, han quedat encantats, de fet, un grup de nois i noies es va apropar a saludar des de les finestres de la residència una dies després d’haver acabat amb el projecte. També disposem d’un vídeo a mode de record que han desenvolupat des de l’institut per a que quedi constància poder recordar els moments més divertits i d’alegria que han proporcionat les relacions intergeneracionals.
Aquest projecte s’ha dut a terme de forma telemàtica per la situació sanitària actual i tot i les limitacions que proporciona una pantalla el feedback ha sigut molt positiu, en un futur, quan la situació ho permeti ens agradaria tornar a realitzar trobades sense una pantalla entremig, es a dir, en contacte directe, per gaudir encara més de les relacions intergeneracionals.
